Nosaltres, interpretats per les flors
En aquesta sèrie d’exposicions, les flors s’utilitzen com a metàfores de la vida i les seves ramificacions socials, històriques i culturals. El projecte gira al voltant del desenvolupament de Barcelona des d’una perspectiva sociohistòrica que vincula narracions relacionades amb la memòria del barri.
El primer itinerari es presenta a la Casa Elizalde amb “Reproducció”, seguit de “Transformació” a la Farinera del Clot, i “Break” al Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”. En cada itinerari, l’exposició sortirà dels voltants del centre cívic per connectar amb un negoci emblemàtic del barri.
“LA TRANSFORMACIÓ”
La segona exposició de la sèrie
La Farinera del Clot
La transformació és la segona exposició site-specific de la sèrie Nosaltres, interpretada per les flors, i gira al voltant de la història del Clot entre principis del segle XIX i mitjans del XX.
Com el títol indica, el treball de les artistes Katerina Ashche i Adriana Civit se centra en el tema de la transformació urbana, industrial i humana. Ens conviden a reflexionar sobre les capes de memòria a través de fragments deixats durant el procés d’industrialització al barri del Clot.
En la filosofia metamodernista, hi ha una tensió contínua entre la sinceritat i la ironia. Aquesta interacció ens impulsa a re-avaluar el nostre passat, alhora que acceptem la naturalesa adaptativa de la interpretació. Vista des d’una perspectiva metamodernista, la memòria pren un paper actiu, configurant les històries individuals, els relats històrics col·lectius i les dimensions sempre canviants de la nostra narrativa humana.
ESTRATS
ADRIANA CIVIT
El blat és el punt de partida, i el fil conductor per explorar les diferents capes de transformació de la instal·lació tèxtil d’Adriana Civit. De la llavor al cultiu, d’un paisatge àrid a extensos camps de blat, o de la transformació del paisatge de natural a urbà. Un paisatge que es defineix per la vida quotidiana, i per les empremtes del passat.
En cadascuna de les escultures exposades, la manipulació de les cordes porta a una transformació. Un treball manual amb un dibuix marcat per les característiques de cada fibra natural utilitzada, i un ritme de treball pausat, que permeti al visitant prendre consciència del que ens envolta.
Durant el procés de transformació, Adriana Civit utilitza cordes fetes de cànem, cotó, ràfia i sacs de farina reciclada, i les tenyeix, torce, nusa i munta amb cura per crear estructures tèxtils que entren en diàleg amb el seu entorn.
En el context de la Farinera del Clot, l’antiga fàbrica de farina reconvertida ara en un centre cultural, ens convida a reflexionar sobre l’evolució i la reubicació de l’espai. Criden especialment l’atenció les columnes que sostenen el terra a l’exterior de l’edifici. Es tracta de columnes que antigament formaven part de l’esquelet estructural de la fàbrica, que avui, extretes d’aquell context, esdevenen testimonis silenciosos de la transformació del lloc.
Partint d’una dinàmica semblant, l’artista pretén descontextualitzar l’ús de les cordes (cordes de càrrega, cordes de pesca), creant un element que no té cap funció pràctica, la presència del qual, per tant, esdevé simbòlica i conceptual.
A través de la tensió de les cordes, Adriana Civit busca crear un sentit dels contraris que genera la transformació. La tensió entre allò tangible i allò intangible, el paisatge i la interpretació d’aquest paisatge, entre la natura i la cultura. Aquestes tensions creen capes de significat que s’estableixen com a estrats a la memòria col·lectiva com a estrats.
QUI ÉS LA NÉTA?
KATERINA ASHCHE
Mitjançant l’ús de records de ficció, Katerina Ashche ens convida a reflexionar sobre tres dones relacionades amb la història de la Farinera del Clot: María Teresa Gallarda, néta i hereva del fundador, Andreu Gallarda, Mari la florista del barri, i María Campaña, La mare d’Andreu Gallarda.
A través d’objectes i històries heretats, Ashche ens convida a contemplar la subjectivitat de la memòria; què es recorda, què val la pena recordar i qui s’oblida.
Els objectes esdevenen contenidors de significat i nostàlgia. Cada artefacte és un recordatori tangible del passat, del qual els espectadors casuals sabem molt poc i que, com a col·lecció d’històries universals individuals, ha donat forma a la nostra comprensió del món.
A aquests objectes, l’artista afegeix imatges generades per IA que connecten amb els algorismes de memòria col·lectiva dins de l’àmbit digital.
Potser tots els teus records són mentides.
– Patrick McHale
Potser tot el que percebes és mentida.
Metamodernisme
El pensament metamodernista desafia la noció de veritat absoluta i la nostra percepció de la realitat. Suggereix que els nostres records i percepcions poden ser enganys o distorsions. En adoptar aquesta perspectiva paradoxal, augmenta la consciència de la naturalesa subjectiva de les nostres experiències i de la naturalesa construïda de les nostres realitats.
Posem en dubte la fiabilitat dels records, les narracions socials i els nostres sentits. Aquesta exploració existencial, que oscil·la entre la sinceritat i la ironia, ens permet examinar críticament les nostres perspectives, obrint noves vies de comprensió i interpretació.
Floriografia
Durant el segle XIX, la floriografia va guanyar popularitat en permetre que es transmetessin missatges codificats a través de flors i arranjaments florals.
En contextos funeraris, clavells i roses evoquen la pèrdua i la fugacitat de la vida. Els clavells blancs representen la tristesa i el dol, mentre que les roses blanques simbolitzen la innocència i la reverència pel difunt. Les roselles, que creixen als camps de blat, simbolitzen el record i s’han associat amb els somnis i la mort des de l’antiguitat.
La flor de lotus representa el despertar. Quan s’assequen, tant les beines de rosella com de lotus encarnen la permanència. Curiosament, la paraula anglesa “farina” deriva de l’antiga paraula francesa “fleur” (flor), cosa que suggereix la seva delicadesa.
alexia medici 