Activitat familiar
de Charlotte Norgren Sewell
en torn a “Lick Me to Life”
Divendres 24, a les 18.00 h
Charlotte Nordgren Sewell
Els bestiaris eren uns dels textos més populars de l’Europa medieval. Servien com a enciclopèdies sobre el regne animal des d’una perspectiva cristiana; reescrivien les creences paganes sobre un món que anava més enllà del que és humà, on les fronteres entre els animals humans i no humans solien ser difuses i canviants. Els animals quedaven dividits en «bons» i «malignes», i es reinterpretava així la natura a través d’una lent binària que més tard es reescrivia en l’idioma de la natura i es presentava davant del poble com un fet.
L’os, venerat per les comunitats antigues, va ser demonitzat per l’Església com a rival de Crist i descrit en els bestiaris medievals com un ésser manifestament sexual, que, incapaç d’esperar que conclogués el període de gestació, donaria a llum de manera prematura masses amorfes que després lleparia per donar-los una forma adequada. Les llepava amb la llengua fertilitzant i artesana de la mare, la creació sensual de la qual amenaçava a subvertir la paraula de Déu.
Lick Me to Life (‘Llepa’m per despertar a la vida’) constitueix una sèrie d’obres inspirades per una mare os i la seva llengua màgica. Pràctiques de cures entre espècies, objectes tendres i ficcions especulatives: un cordó umbilical tou que també suposa un pont entre mons, entre formes diferents de saber, de creació de coneixements i de narració en totes les seves vicissituds.
The bestiary was one of the most popular texts of mediaeval Europe. It functioned as an encyclopaedia on the animal kingdom from a Christian perspective; rewriting the pagan beliefs on the more-than-human world, where the boundaries between human and non-human animals were often blurred and constantly shifting. It divided animals into the categories of ‘good’
and ‘evil’; thus reinterpreting nature through a binary lens which was then reinscribed into the language of nature, and prescribed to the people as fact.
The bear, venerated by the ancient communities, was demonised by the Church as a rival to Christ and written into the mediaeval bestiary as an overtly sexual being who, unable to wait the entire period of her gestation, would give birth prematurely to formless lumps who she would then lick into their proper shape. The fertilising, artisanal mother tongue whose sensuous creation risked subverting the word of God.
Lick Me to Life is a series of works inspired by the mother bear and her magical tongue. Multi-species care practices, tender objects and speculative fictions: a soft umbilical cord which is also a bridge between worlds, between different ways of knowing, of knowledge-making and storytelling in all its vicissitudes.
alexia medici 