Nosaltres, interpretats per les flors

En aquesta sèrie d’exposicions les flors s’utilitzen com a metàfora de la vida i de les seves ramificacions socials,
històriques i culturals. El projecte gira al voltant del desenvolupament de Barcelona des d’una perspectiva sociohistòrica i enllaça narratives relacionades amb la memòria de barri. La primera itinerància es presenta a la Casa Elizalde amb “La reproducció”, seguida de “La transformació” a la Farinera del Clot i “El trencament” al Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”. En cada itinerància, l’exposició sortirà dels confins del centre cívic per connectar-se amb un comerç emblemàtic del barri.

1. “LA REPRODUCCIÓ”
La Casa Elizalde

Aquesta exposició, arrelada en la cultura modernista de l’època, gira al voltant de la família Elizalde i, en particular, de la figura de Carme Biada, dona d’Arturo Elizalde, mare dels seus nou fills i, després de la mort inesperada i prematura d’aquest darrer, presidenta d’Elizalde, SA durant 24 anys.

Biada va prendre les regnes de la fàbrica, de més de vuit-cents treballadors, la va portar des de la producció de motors automobilístics fins a la de motors d’aviació, i va modernitzar l’empresa mitjançant la recerca i el desenvolupament. Va posar
en marxa l’Escola d’Aprenents Elizalde i va implantar una obra social per ajudar els treballadors i els seus familiars
malalts, en una època en què no existia la Seguretat Social.

“CASI TODO ES AZUL”
KATI RIQUELME

A partir d’una caixa de plaques seques de gelatinobromur, l’artista proposa un recorregut per les estances d’un passat actiu servint-se de la condició vel·leïtosa de la memòria.

Les fotografies retraten persones la identitat de les quals desconeixem, contemporànies de la família ElizaldeBiada i que encarnen l’èxode massiu de la població rural a les grans ciutats. En la penombra de la Sala Carme Biada, l’obra de Kati Riquelme sembla aturar i resignificar el temps. De l’aparent fragilitat i lleugeresa etèria de les bossetes de te n’emergeix un univers
infantil filtrat en blau indi cru. Sobre el petit paper porós, fragments de records ens obliguen a aguditzar els sentits, fer una ullada a allò imperceptible i emprendre un viatge que connecta diversos canals d’existència.

Les bossetes de te amb les quals treballa Riquelme també podrien remetre a un passat industrial i al naixement del comerç a gran escala. El te és un excitant que ens permet estar desperts per continuar produint, però segons quines varietats també poden representar l’avantsala del son.

La tecnologia blueprint va ser inventada el 1842 per Sir John Herschel com una forma econòmica de reproduir dibuixos,
diagrames i plans d’arquitectura o enginyeria. Aquesta mateixa tecnologia s’utilitza per crear impressions fotogràfiques de cianotípia en les quals les imatges es revelen a través de l’exposició al sol i el temps.

“CARME BIADA INTERPRETADA PER LES FLORS”
KATERINA ASHCHE

Desembre, 1925
Poc després de la mort d’Arturo Elizalde

“La meva mare va manar cridar a tots els empleats de la casa, els va reunir al pati i va ordenar formar un munt amb tots els plànols i papers relacionats amb l’automoció que hi havia a la fàbrica, i a continuació va ordenar cremar-los per a imbuir al personal d’esperit aeronàutic.”

A aquella pira li va succeir després una altra ordre de desballestar tots els monoplaces de competició.

Miguel Elizalde Biada
El Periódico (2017)

Carme prepara el casament del seu setè fill, Pedro. Fa deu anys que és vídua i, a més d’encarregar-se de la seva nombrosa família, també és presidenta d’Elizalde, SA. Té 60 anys i el cabell gris. S’asseu al seu escriptori i escriu cartes. La primera la dirigeix a la
floristeria per demanar les flors del casament. Tria gira-sols perquè són un símbol de l’amor incondicional, la felicitat i l’optimisme.

Una altra carta la dirigeix a una amiga llunyana. Hi reflexiona sobre la mort de l’Arturo i el canvi sobtat en la seva vida: de ser només esposa i mare de nou fills, troba una força desconeguda, esdevé la cap d’una gran empresa automobilística i s’encarrega de fer realitat el somni del seu marit.

Aquestes cartes, presumptament escrites durant els preparatius del casament, es relacionen amb una sèrie d’objectes
quotidians, domèstics i industrials que representen facetes diferents de la vida de Biada i entronquen la Casa Elizalde
amb el Mercat de la Concepció i el context històric de l’època.